Haz clic aquí para leer el texto en castellano
Hi ha dues veritats irrefutables a la història moderna: la truita de patates és molt millor amb ceba i el Barça és un subjecte polític. O, com a mínim –tot i els esforços dels darrers anys en voler-ho dissimular–, així ho ha demostrat al llarg de la seva existència amb un compromís desacomplexat (tal i com diu la pàgina oficial del club) “més enllà de la seva estricta activitat esportiva”. O el que és el mateix: tradicionalment, el Barça ha estat sempre amb els sentiments catalanistes de defensa de la llengua i la cultura pròpia i de la democràcia. I ja van 115 anys
El proper dijous 11 de setembre de 2014 és la Diada Nacional de Catalunya. El club –tal i com han avançat el Diari ARA i Catalunya Ràdio– prepara un mosaic per al proper dissabte per commemorar el tricentenari. Esplèndida decisió de la junta directiva. Però, què pensa el club de la manifestació de dijous? Per què no hi ha hagut un posicionament explícit sobre aquesta marxa que preveu superar les expectatives de participació de l’any passat? Hi ha anirà Josep Maria Bartomeu “a títol personal”? (Joan Gaspart style) I més enllà dels directius, per què ja no ens sorprèn que ni tan sols els futbolistes hi hagin dit la seva? Potser perquè per la majoria la «V» els sona a local de moda de la part alta de la ciutat.
L’actual junta directiva –un spin off de la que va arribar al poder el 2010 amb Sandro Rosell– sempre ha volgut mantenir una estudiada asèpsia en relació a aquesta qüestió. En certa manera per distanciar-se –també en això– de l’expresident Joan Laporta, que mai va amagar que el seu desig era que Catalunya tingués un estat propi. Laporta, recordem-ho, des de la seva feina de president del Barça mai va tenir cap problema en pronunciar-s’hi públicament i la caverna periodística el va penalitzar. També la de Madrid.
El Barça té opinió. Com la tenen tots els actius de la societat catalana. I el que és encara més important, el Barça ha de tenir opinió sobre els temes que afecten el país: ja sigui el debat sobre un hipotètic futur estat, la llei Wert o els peatges a les autopistes. No és opinió cedir el palau blaugrana per a que s’hi celebri una trobada de Testimonis de Jehovà? No és opinió fer una campanya per a que els nens mengin bé?
Ningú li demana a Josep Maria Bartomeu que brandi les virtuts d’una Catalunya independent, però potser molts aficionats agrairien un gest de complicitat –o no– amb la imparable onada sobiranista. Poc més que un pronunciament per a molts seguidors que opinen que el currículum històric del Barça no casa amb la neutralitat impostada. I menys aquest 2014. I sobre tot, ara que arriba l’hora, que a l’aficionat culer no li pugi la mosca al nas i comenci a pensar que en els últims anys, s’ha passat del “som més que un club” al “som un club més”.